Texint Barris Cooperatius

Partirem des d’una perspectiva històrica del cooperativisme, com a eina de les classes populars, al bastiment d’una alternativa de present i futur al model ecònomic capitalista.

– Jordi Cambra; Director del Màster en Desenvolupament Humà Sostenible Local i Alternatives a la Globalització Neoliberal

– Marc Dalmau; La Ciutat Invisible SCCL, co-autor de “Les cooperatives obreres de Sants”

– Jordi Garcia; L’Apòstrof SCCL, autor de “Adeu, capitali sme. 15M 2031”

– Jordi Ribas; Coordinador del Balanç Social de la XES

PRESENTACIÓ DE LA XERRADA

El recorregut del cooperativisme al nostre país ens parla d’una història de més de 125 anys. Nascudes les primeres experiències durant el darrer terç del segle XIX – en paral·lel als primers sindicats, i ambdós derivats de les anomenades “societats obreres de resistència”- serviren en primera instància com una forma per accedir als productes de primera necessitat a una recentment apareguda classe obrera industrial i precaritzada. A les zones rurals, trobem també les primeres formes de cooperativisme, on els petits productors s’agrupaven per compartir eines i maquinària, així com per negociar conjuntament la venda dels seus productes.

En qüestió de dècades, el cooperativisme col·lectivista i transformador esdevingué una institució obrera de primer ordre. Mitjançant l’establiment de fons socials col·lectius, provinents de l’estalvi per la compra comuna, s’obriren escoles, biblioteques, les primeres mútues i serveis ginecològics, i s’arribà a proveir els socis d’uns sistema de protecció social inèdit per l’època, amb fons per malaltia, defunció, orfandat, jubilació i ensenyament. La potència transformadora del cooperativisme i la seva presència a centenars a barris i pobles arribà a la seva plenitud durant la II República, mostrà les seves capacitats organitzant part de l’abastiment de Barcelona durant la Guerra Civil, i inicià un declivi lent, dramàtic i planificat durant el franquisme. Les cooperatives no escaparen de la brutal repressió que s’acarnissà sobre totes les persones i iniciatives que havien treballat per una societat més justa. Molts dels seus socis moriren a la guerra o marxaren a l’exili, i les poques cooperatives que quedaren en peu ho feren buidades de continguts i de potencial transformador.

Els anys posteriors a la mort del dictador foren testimonis d’una renaixença no només de les pràctiques cooperatives, si no també dels seus principis genuïns. Moltes escoles bressol i entitats vinculades a l’ensenyament, a les que anys després se li afegiren les cooperatives sorgides de la crisi industrial dels 80 i 90, crearen un nou mapa del cooperativisme als nostres barris. A l’actualitat, més de 4500 cooperatives funcionen a Catalunya, proveïnt dels serveis i productes més diversos i estant presents en la majoria dels sectors econòmics i socials.

A l’actualitat, algunes experiències rellevants treballen per recuperar un dels objectius principals del cooperativisme, la transformació social mitjançant les pràctiques col·lectives. La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, que agrupa prop d’un centenar d’entitats, treballa per aprofundir la intercooperació entre projectes i per establir mecanismes pels quals l’economia social pot col·laborar colze a colze amb els moviments socials en aquesta tasca de transformació de la realitat. Experiències concretes com el Balanç Social o la recent proposta del Mercat Social Català i la moneda social, presentades a la Fira de l’Economia Social de Catalunya (Fabra i Coats, octubre de 2012), donen fe de les passes que s’estan duent a terme per articular circuits socials i econòmics antagònics al capitalisme.

Avui, com fa dècades, quan la cooperació social – que s’expressa en realitats tant diverses com la PAH, les assemblees de barri o les xarxes de suport mutu i solidaritat- es troba amb el cooperativisme transformador i les seves pràctiques, la potència que es desplega pot no trobar limitacions. Col·lectius i persones estan duent a terme reflexions i projectes de transició vers una realitat postcapitalista, com ahir els nostres avis van arribar a proposar i practicar una societat sense explotació ni desigualtat.

ENLLAÇOS I MATERIALS D’INTERÈS

http://laciutatinvisible.coop/la-ciutat-invisible-edicions/cooperativesobreres/

http://www.sants.coop

http://www.xes.cat/

Un dels àmbits que ha despertat més interès és el de les finances ètiques i les alternatives al sistema bancari. Tant des d’un punt de vista personal com per finançar projectes.

– Ramon Pasqual; coordinador Coop57

– Jordi Via; Arç Cooperativa d’Aseguraces

– Oriol Tusón; membre fundador de la secció local del Barcelonès Nord de Coop57

La darrera i vigent crisi sistèmica del capitalisme no es pot explicar sense la preeminència del sistema financer per sobre dels altres circuits de creació de valor.  A partir dels anys 70 del segle passat, amb la desregulació dels sistemes financers al món anglosaxó, el poder que prengueren les entitats financeres tingué un nou impuls. A les formes de negoci clàssiques de les entitats financeres (el sistema dipòsits/préstecs)  se li afegiren tot un seguit de mecanismes i noves entitats (vehicles d’inversió, operadors transnacionals, …) que foren la punta de llança del que més tard hem anomenat globalització. Aquest sistema financer contemporani va mostrar el seu poder i el seu grau d’intimitat amb el sistema a partir de la crisi de les subprime que esclatà el juliol del 2007 i la seva posterior conversió en la crisi del deute, quan els estats transferiren deute privat a deute públic i assumiren l’immens forat econòmic generat per l’activitat desregulada i sense aturador de les sofisticades eines financeres.

A l’estat espanyol, el procés de bancarització del sistema de caixes d’estalvi, els processos de fusions entre entitats, així com la ingent quantitat de recursos públics destinats a salvar el sistema bancari, tot socialitzant el pèrdues derivades de la mala gestió, i el resultant estat d’oligopoli financer no permeten pensar en que aquesta darrera crisi hagi suposat una superació de model, ans el contrari. Les entitats supervivents del procés de reestructuració bancària s’han assegurat que mai podran fer fallida, doncs han incrementat encara més la seva relació amb l’estat, forçant el fet que una fallida del sistema financer suposaria immediatament la fallida de l’estat.

En tot aquest temps, el món de les finances capitalistes, que posa en el centre els rendiments del capital, ha penetrat en totes les capes on es dona circulació econòmica, ja sigui el consum de persones o col·lectius, la producció de bens materials o immaterials, la distribució, etc… i ha estat la pedra de toc que, a partir de la seva exigència de resultats -que ara no només han d’enriquir als propietaris si no també a les entitats que l’hi ha deixat els diners- han fagocitat les possibilitats de l’economia productiva, ofegant-la fins al punt en el que ens trobem actualment.

Davant d’aquesta evidència, persones i col·lectius que treballen per la transformació social han pres la decisió de generar alternatives també en aquest àmbit. Recuperant l’esperit que portà al moviment cooperatiu català l’any 1934,en ple govern de la República, a crear la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperativa, fart d’alimentar amb la seva activitat als banquers convencionals, el teixit social ha construït el que anomenem avui el sistema de finances ètiques i solidàries. La pretensió d’aquest sistema és aplegar a persones i entitats per generar els circuits financers necessaris per a que les entitats vinculades a l’economia social i solidària puguin resoldre les seves necessitats financeres sense sortir de l’àmbit de l’economia social, regida per uns principis antagònics als de l’economia financera habitual.

Parlem de sistema de finances perquè són tot un seguit d’entitats el que el composen, conscient cadascuna de la seva utilitat com a instrument per resoldre unes necessitats concretes, però no totes. Comptes amb entitats a Catalunya com Coop57, que agrupa a més de 300 entitats de l’economia social i més de 2000 persones amb la voluntat de permetre a les entitats accedir al préstec gràcies a les aportacions de les persones, tot sota marcats criteris de democràcia, transparència, responsabilitat i sostenibilitat. Però també Arç cooperativa, única entitat de l’economia social que actua de proveïdora dels serveis d’assegurances que les entitats puguin necessitar, i posseïdora del segell internacional EthSI, que el reconeix com a part del sistema de finances ètiques. Altres entitats d’aquest sistema són Oikocredit, o el projecte FIARE, que en els propers anys possibilitarà que les finances ètiques comptin amb una entitat que permeti a persones i entitats tota la operativa bancària, que Coop57 no permet. També entitats com el FIDEM o l’Acció Solidària Contra l’Atur, que atorga crèdits sense interessos a persones en risc d’exclusió per iniciar activitats econòmiques.

Una de les característiques d’aquestes entitats és que defugen una acció vertical envers el territori, si no que inverteixen aquesta tendència en el moment que esdevenen realitat en aquells territoris en que el teixit social i econòmic han decidit que aquests instruments són necessaris. Així, Coop57 es regeix per un organ confederal que agrupa a les seves diferents seccions territorials, o FIARE, que compta amb grups promotors a nombroses regions de l’estat espanyol. Totes elles, però, posen a la seva base la voluntat treure les finances del seu lloc preeminent pel que fa als processos de creació de valor i de poder de decisió, i fer de les finances un instrument més dels que compta l’economia social per seguir amb el seu camí de transformació social a través de l’activitat econòmica.

ENLLAÇOS I MATERIALS D’INTERÈS

http://www.rtve.es/television/20121223/documentos-tv-finanzas-eticas/589921.shtml

L’àmbit quotidia del consum i la producció acosten les practies cooperatives al dia a dia i plantejen formules alternatives en la relació entre productors i consumidors.

– Sara Guitierrez i Leo Maenner; grup local de Barcelona de la cooperativa de producció i consum d’energia verda Som Energia

–Albert Ferré; de la cooperativa de consum agroecològic Germinal

–David Rios; de la cooperativa de consum Userda de Nou Barris

–Carles de Ahumada; de la cooperativa la Olivera de producció de vi ecològic

Presentació de la xerrada

Deia Albert Pérez-Baró, un dels màxims compiladors de la història cooperativa del nostre país i difusor de les seves idees i pràctiques durant la segona meitat del segle passat, que una de les grandeses del cooperativisme, clau per la seva ràpida expansió, va ser la de centrar-se en primera instància en el consum. Explicava que s’havien de posar en pràctica tots els models de cooperativa (treball, consum, habitatge, serveis, …), però que el que prenia més rellevància i interès general era sense dubte el cooperativisme de consum. La raó és clara: totes les persones som treballadores en algun moment de la nostra vida, i també necessitem d’habitatge i de serveis en moments puntuals, però si una cosa fem totes i durant tota la nostra vida és consumir. Per tant, la màxima potencialitat del cooperativisme la trobarem en la capacitat de mancomunar esforços per consumir productes i serveis. Pérez-Baró es basava en la història del moviment cooperatiu internacional per fer aquestes afirmacions, ja que si bé és cert que hi hagué experiències molt exitoses pel que fa a les cooperatives de treball o de serveis, entre d’altres, les cabdals es donaren dins del cooperativisme de consum.

Als anys 90, el cooperativisme visqué un nou impuls al nostre territori. Després de les experiències vinculades al món de l’ensenyament, centrals als anys 70 i primers dels 80, el relleu el prengué el moviment cooperatiu basat en el consum. Però no en un consum mancat de criteri, com pot ser el cas de les grans cooperatives de consumidors avui convertides en gegants de l’alimentació i de la distribució, com Eroski o Consum, si no que posaren en la qualitat, l’origen i el tractament dels aliments i d’altres productes el pes de la seva proposta. Apareixen a Catalunya cooperatives de consum agroecològic, que establiran com a principis de la seva activitat no només els valors associats a un consum responsable, si no que també cercaran que la producció dels bens consumits es doni seguint criteris de sostenibilitat, producció ecològica i de proximitat, sempre que això sigui possible.

Les dificultats legals per constituir cooperatives de consumidors, vinculades al fet que són necessaris molts consumidors per poder ser constituïdes com a tal, han portat a que els darrers anys hagin proliferat a molts barris i pobles del territori experiències de grups de consumidors agroecològics, que si bé mantenen els principis de funcionament de les cooperatives i els criteris de selecció del producte consumit, no s’han constituït com a tals. A l’actualitat, Catalunya compta amb una densa xarxa de consumidors i productors agroecològics agrupats sota les formes més diverses: grups de consum, cistelles, subministrament directe, i la major part d’ells procuren mantenir els trets històricament característics del cooperativisme de consum: proximitat, qualitat, eradicació de les figures de l’intermediari o distribuïdor, relació horitzontal entre consumidors i productors…

Però no només cal centrar-se en els productes alimentaris quan abordem la qüestió del consum cooperatiu. Una experiència pionera a l’estat espanyol, Som Energia, n’és un claríssim exemple. En aquest cas, els consumidors ho són d’energia verda, assegurant-se que tota l’energia que consumeixen prové de fonts energètiques no contaminants. Més enllà, aquesta experiència -empoderada pel seu ràpid creixement, que l’ha portat a tenir més de 3500 socis en poc més de dos anys- planteja un repte de superació de la figura del consumidor. La cooperativa ha posat en marxa projectes propis de producció energètica verda, que després comercialitza. Aquests projectes han estat en gran part finançats pels propis consumidors de l’energia, fet que ha suposat el trencament de la figura del consumidor passiu, que es converteix en prosumidor.

En aquesta tercera jornada volem apropar experiències de referència al nostre país pel que fa al cooperativisme de consum, però també de producció agroecològica. Ens acompanyaran membres de la cooperativa Som Energia, de les cooperatives de consum Germinal i Userda, i de la cooperativa d’inserció de producció agroecològica de vi i oli  L’Olivera.

ENLLAÇOS I MATERIALS D’INTERÈS

http://www.coopgerminal.coop

http://www.somenergia.coop/

http://observatoriocriticodelaenergia.org/

http://www.youtube.com/watch?v=wZUj-Gj4-Tg , Userda 9 a BTV

http://userda-9.blogspot.com.es/

http://www.olivera.org

http://ecoconsum.org/

Click to access Diagnosi_grups_de_consum_Catalunya.pdf

Trobada d’experiències a diferents barris de Barcelona. Experiències de gestió de recursos públics i xarxes de cooperatives.

– 9Barris cooperatiu i Ateneu Popular 9 Barris (Nou Barris)

– Ateneu La Flor de Maig (Poble Nou)

– Can Batlló i Sants Cooperatiu (Sants)

– CooperaSec (Poble Sec)

– Ateneu Popular l’Harmonia (Sant Andreu)

La formula que prenen els projectes comunitaris/cooperatius en relació al territori pot ser molt diferent malgrat tenir un ADN comú. És per això que en aquesta taula rodona hem convocat xarxes i projectes de diversos barris de Barcelona, amb les seves peculiaritats, els seus reptes i les seves solucions.

9BarrisCooperatiu, CooperaSec i Sants cooperatiu són projectes que agrupen iniciatives al voltant del cooperativisme o cooperatives mateixes, mentre que l’Ateneu Popular 9 Barris, L’Harmonia, CanBatlló o La Flor de Maig són projectes vinculats a espais físics que sumen també un seguit de col·lectius.. però que a sobre tenen l’afegit de la gestió d’un edifici amb la complexitat que comporta.

Ens interessa sobretot posar en comú els principals reptes als que s’enfronten els projectes comunitaris, veure en quin punt estan i compartir els aprenentatges i els coneixement que cadascun d’ells han anat acumulant a mesura de superar reptes, sobre gestió, sobre obtenció de recursos, sobre com coordinar-se…

Així doncs us proposem un debat en dos moments

En una primera instància i de forma breu es presentaran els projectes, intentant explicar-se en base a aquestes quatre claus:

-Quin és l’origen del projecte

-Quans anys fa que funciona

-En quines xarxes es vincula

-Com s’organitza

 I un cop realitzada aquesta primera ronda fer una segona, més enfocada al debat, on puguin plantejar:

 -Quines són les principals dificultats a les que s’enfronten

-Com s’obtenen els recursos (propis, subvencions,…)

-En l’espai xarxa, com es concilien els interessos particulars dels projectes i els col·lectius de les xarxes.

 Posteriorment, en base als temes que vagin sortint donarem peu al debat i a l’intercanvi d’impressions….